diumenge, 13 de maig del 2018


Aquesta setmana la O.... la O d’optimisme! i la setmana que ve la P de pessimisme? 😄😄😄 ah, no! de cap manera! vaig dir que res d’escrits tristos i tot i que em sembla que tinc algunes entrades un xic melancòliques.... penes, no!!

L’optimisme, heus aquí un altre dels grans carburants de la vida. I un altre tema d’aquells dels que tothom sap la música, però pocs la lletra.

No és fàcil ser optimista. Deixant de banda la naturalesa pròpia de cadascú -hi ha persones que neixen optimistes, amb la flor al cul i n’hi ha que tendeixen a veure-ho tot gris o negre com el “Tristón" dels dibuixos animats...”Cielos Leoncio! sabía que esto acabaría mal”...- també es requereix força de voluntat i un aprenentatge constant.

Ser optimista quan tot va bé i tot ens ve de cara no costa gaire, veure el cantó positiu de les coses en circumstàncies favorables, tampoc, però allò que se’n diu posar al mal temps bona cara, ja són figues d’un altre paner.

Es pot aprendre a ser optimista? penso que sí. Com deia abans cal esforçar-s’hi. Sovint és més senzill deixar-se anar i acceptar resignadament els entrebancs de la vida sense ni tan sols pensar en una possible solució per sortir de l’espiral de foscor on s’està immers, però cal lluitar i hi ha petits elements que si bé no són cap fórmula màgica, sí que en ocasions poden ajudar: la música, que pot propiciar un estat d’ànim més adient (una cançó ben alegre inspira sensació de jovialitat i benestar, en tinc unes quantes!😉) o bé una melodia suau que ens mou a la calma i a l’assossec. Els pensaments també son una font important de coratge si ens forcem a buscar la part bona d’una situació. Altres suports per fer front a un atac de pessimisme poden ser una bona dutxa, sortir a passejar que ens toqui l’aire i que els mals averanys s’apaivaguin i, molt important, procurar veure el got mig ple i buscar sempre un raig de sol entre els núvols, tenir el convenciment que el mal tràngol passarà aviat. Ho hem de creure fermament.

Tampoc es tracta de tirar-se els maldecaps -prou importants de vegades- a l’esquena, però sí de no oblidar mai que en la majoria de casos, normalment, hi ha un pitjor.

El pessimista és negatiu, es complau i s’aferra als seus problemes -reals o imaginaris- i s’autocompadeix per fer-se i fer llàstima, reafirmant-se en els seus mals pressentiments. D’aquí a la depressió, més o menys greu, només hi va un pas.

Decididament és molt millor ser un optimista/realista, això sí sempre tocant de peus a terra, i viure la vida tan plàcidament com sigui possible.


Volia aprofitar la O per parlar de l’oblit, però ara mateix no recordo què volia dir.... 😕




11 comentaris:

  1. Volia aprofitar la O per parlar de l’oblit, però ara mateix no recordo què volia dir...
    Ja, ja, ja, ja, bona aquesta!!!

    ResponElimina
  2. L'altre dia et volia suggerir "oblit" curiós que coincidim, perquè serà...
    sobre l'optimisme la veritat és que no ens ho posen gens fàcil, però al final cal tirar-te les coses a l'esquena, ja que si no acabes malament.
    Amb els anys cada cop relativitzes més les coses i busques la manera de sobreviure, ja sigui com dius amb una bona música, una bona passejada respirant aire fresc i net, això omple d'energia i fa volar els mals rotllos
    m'agrada el teu optimisme groc !

    ResponElimina
  3. Et vas oblidar de suggerir-me l'oblit??? 😄😄😄

    ResponElimina
  4. quan comentaves paraules amb "o"deseguida em va venir al cap !

    ResponElimina
  5. però no vaig voler influir en la teva el.lecció ...

    ResponElimina
  6. Quan he llegit el blog de la "o" d'optimisme m'ha vingut al capc immediatament el meu estimat pare. Tu, Mercè, que el coneixies saps que era un optimista amb totes les lletres i els fills li dèiem que era "de l'optimista cub".
    En aquest cas crec que era així per naturalesa i no s'hi havia d'esforçar gens. En qualsevol cas, és sempre més agradable i fàcil viure al costat d'un optimista que d'un pessimista. Segur.
    I no estic d'acord a contraposar optimista amb realista Es poden veure les coses tal com són realment però amb una visió positiva. No creus ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament el teu pare era la personificació de l'optimisme! És així com el recordo sempre.
      Pel que fa al teu comentari potser "realista" no és la paraula adequada. Jo em refereixo a optimistes que portats per l'entusiasme, de vegades, no són conscients de les possibles pegues i allavors la clatellada és monumental. Per això penso que cal ser un optimista.... moderat? 😊

      Elimina
  7. Exacte: no és igual optimista que inconscient !!! Optimista moderat, o també optimista ben informat. Aquests blogs ens fan pensar !!!!

    ResponElimina