La S, una altra lletra amb milers de mots....

La setmana passada deia que les Sorpreses (bones, eh? 😉) m’agraden i sempre ajuden a fer la vida més agradable, però la S que m’ha vingut al cap és la del Silenci i el seu antònim el Soroll.

Segons diuen que va dir Confuci, el filòsof xinès, “el Silenci és un amic que no traeix mai” i la veritat és que no sé ben bé a què es devia referir... a callar i no dir el que penses o a no replicar quan algú t’ataca? està bé no contestar a cop calent perquè de vegades diem el primer que ens passa pel cap i un cop dit ja no hi ha marxa enrere, però d’aquí a tancar la boca... no ho acabo de veure clar perquè hi ha silencis obstinadament rancuniosos que potser no traeixen (o sí) però tampoc ajuden a aclarir les coses i generen un malestar que no se’n va gens fàcilment... potser sí que callar i somriure és millor! De fet un bon Somriure (una altra S) desarma i obre més portes que moltes claus 😊😊😊 fins i tot si cal replicar a un estirabot d’algú, si respons calmadament, amb Serenitat (S) i un somrís, ja tens guanyat el 95%.

Pel que fa al Soroll em pregunto si els sorolls són sempre desagradables... suposo que sí! algú potser diria que la música ho és (hi ha gent per tot) clar que també hi ha músiques i músiques 😊, però no crec que es pugui qualificar de soroll! so, si un cas... ara pensant-hi se m’acut que el murmuri de l’aigua d’un riuet o de les ones del mar ens desperten Sensacions (una altra S!) tranquilitzadores i de benestar, però potser d'això no en diríem soroll.

També hi ha la S de Somnis que ja fa uns dies vaig dir que els considero essencials i que penso que tothom n’hauria de tenir algun encara que fos petitó!

I la S de Simpatia que al meu entendre no és el mateix que l’empatia. Es pot ser molt simpàtic -que sovint és un do de naixement per bé que en alguns casos es pot tractar d’un tema egoista, d’ego (mireu que sóc simpàtic, graciós i divertit....)- però gens empàtic que a grans trets vol dir posar-se a la pell (els anglesos diuen a les sabates) dels altres. En aquest cas és qüestió (i per avui són les dues últimes S) de molta Sensibilitat i de tenir en compte els Sentiments dels demés.

Per avui havia pensat en la R de records -que no de rècords!!- però se m’acut que tot i que hi ha records meravellosos de moments feliços d’aquells que no voldries oblidar mai (també n’hi ha de dolorosos que voldries oblidar i no pots), no deixa que el fet de recordar és un exercici nostàlgic d’enyor d’un passat que ja no ha de tornar. Ei! i no vull pas dir amb això que recordar sigui dolent, no... però potser no cal rabejar-s’hi gaire ni dedicar-hi un temps excessiu, millor concentrar-se en el present o pensar en projectes de futur.

Per tant i malgrat que aquesta també és una lletra amb moltíssimes possibilitats, em decantaré per la Rutina que va sortir la setmana passada.

Segur que la rutina té força adeptes. Que és una cosa avorrida? Sí, per descomptat, però també pot ser agradable no haver-te de preocupar de planificar cada dia... quan et lleves ja saps què has de fer i a molta gent aquesta monotonia els aporta una sensació de seguretat. La incertesa genera inquietud.

Aquí ens podem trobar amb persones aventureres que odien tot allò que és trivial i repetitiu i somnien en veure món procurant anar a llocs nous cada vegada i que el que més anhelen és que cada dia sigui diferent de l’anterior.

I a l’altra banda hi hauria aquells als qui una vida programada i rutinària els dóna una gran tranquil·litat... res d’ensurts ni imprevistos! sempre igual, seguint un patró ben dissenyat i sense variacions!

Tot depèn del caràcter de cadascú.

Potser, com acostuma a passar sovint, el millor és un terme mig: viure més o menys ordenadament amb alguns tocs inesperats de tant en tant, com una mica de sal, pebre i espècies en un menjar poc saborós...

Haig de reconèixer que a mi allò que s'escapa del dia a dia m’atabala una mica sobretot, és clar!, els temes greus que no puc controlar o un daltabaix que comporta caos i desordre, fins i tot si m’apures les petites alteracions quotidianes i, en general, prefereixo la comoditat d’una inèrcia establerta. Passa que també m’agraden les sorpreses - bones, eh?😉- inusuals... llavors no em fa res canviar els plans i oblidar les previsions.

I tot això lliga perfectament amb la meva afició als viatges. Una de les coses que he après viatjant, i més quan vaig pel meu compte, és que no hi ha lloc per la rutina i que si vols passar-t’ho bé, has de ser capaç d’adaptar-te a les circumstàncies que van sorgint, perquè o ho fas així o tornaràs decebut, cansat i amargat. Ben segur!