La S, una altra lletra amb milers de mots....

La setmana passada deia que les Sorpreses (bones, eh? 😉) m’agraden i sempre ajuden a fer la vida més agradable, però la S que m’ha vingut al cap és la del Silenci i el seu antònim el Soroll.

Segons diuen que va dir Confuci, el filòsof xinès, “el Silenci és un amic que no traeix mai” i la veritat és que no sé ben bé a què es devia referir... a callar i no dir el que penses o a no replicar quan algú t’ataca? està bé no contestar a cop calent perquè de vegades diem el primer que ens passa pel cap i un cop dit ja no hi ha marxa enrere, però d’aquí a tancar la boca... no ho acabo de veure clar perquè hi ha silencis obstinadament rancuniosos que potser no traeixen (o sí) però tampoc ajuden a aclarir les coses i generen un malestar que no se’n va gens fàcilment... potser sí que callar i somriure és millor! De fet un bon Somriure (una altra S) desarma i obre més portes que moltes claus 😊😊😊 fins i tot si cal replicar a un estirabot d’algú, si respons calmadament, amb Serenitat (S) i un somrís, ja tens guanyat el 95%.

Pel que fa al Soroll em pregunto si els sorolls són sempre desagradables... suposo que sí! algú potser diria que la música ho és (hi ha gent per tot) clar que també hi ha músiques i músiques 😊, però no crec que es pugui qualificar de soroll! so, si un cas... ara pensant-hi se m’acut que el murmuri de l’aigua d’un riuet o de les ones del mar ens desperten Sensacions (una altra S!) tranquilitzadores i de benestar, però potser d'això no en diríem soroll.

També hi ha la S de Somnis que ja fa uns dies vaig dir que els considero essencials i que penso que tothom n’hauria de tenir algun encara que fos petitó!

I la S de Simpatia que al meu entendre no és el mateix que l’empatia. Es pot ser molt simpàtic -que sovint és un do de naixement per bé que en alguns casos es pot tractar d’un tema egoista, d’ego (mireu que sóc simpàtic, graciós i divertit....)- però gens empàtic que a grans trets vol dir posar-se a la pell (els anglesos diuen a les sabates) dels altres. En aquest cas és qüestió (i per avui són les dues últimes S) de molta Sensibilitat i de tenir en compte els Sentiments dels demés.

Per avui havia pensat en la R de records -que no de rècords!!- però se m’acut que tot i que hi ha records meravellosos de moments feliços d’aquells que no voldries oblidar mai (també n’hi ha de dolorosos que voldries oblidar i no pots), no deixa que el fet de recordar és un exercici nostàlgic d’enyor d’un passat que ja no ha de tornar. Ei! i no vull pas dir amb això que recordar sigui dolent, no... però potser no cal rabejar-s’hi gaire ni dedicar-hi un temps excessiu, millor concentrar-se en el present o pensar en projectes de futur.

Per tant i malgrat que aquesta també és una lletra amb moltíssimes possibilitats, em decantaré per la Rutina que va sortir la setmana passada.

Segur que la rutina té força adeptes. Que és una cosa avorrida? Sí, per descomptat, però també pot ser agradable no haver-te de preocupar de planificar cada dia... quan et lleves ja saps què has de fer i a molta gent aquesta monotonia els aporta una sensació de seguretat. La incertesa genera inquietud.

Aquí ens podem trobar amb persones aventureres que odien tot allò que és trivial i repetitiu i somnien en veure món procurant anar a llocs nous cada vegada i que el que més anhelen és que cada dia sigui diferent de l’anterior.

I a l’altra banda hi hauria aquells als qui una vida programada i rutinària els dóna una gran tranquil·litat... res d’ensurts ni imprevistos! sempre igual, seguint un patró ben dissenyat i sense variacions!

Tot depèn del caràcter de cadascú.

Potser, com acostuma a passar sovint, el millor és un terme mig: viure més o menys ordenadament amb alguns tocs inesperats de tant en tant, com una mica de sal, pebre i espècies en un menjar poc saborós...

Haig de reconèixer que a mi allò que s'escapa del dia a dia m’atabala una mica sobretot, és clar!, els temes greus que no puc controlar o un daltabaix que comporta caos i desordre, fins i tot si m’apures les petites alteracions quotidianes i, en general, prefereixo la comoditat d’una inèrcia establerta. Passa que també m’agraden les sorpreses - bones, eh?😉- inusuals... llavors no em fa res canviar els plans i oblidar les previsions.

I tot això lliga perfectament amb la meva afició als viatges. Una de les coses que he après viatjant, i més quan vaig pel meu compte, és que no hi ha lloc per la rutina i que si vols passar-t’ho bé, has de ser capaç d’adaptar-te a les circumstàncies que van sorgint, perquè o ho fas així o tornaràs decebut, cansat i amargat. Ben segur!

Ui la “Q”.... complicat el tema!!! i si la passo de llarg? ja sé que sóc la mestressa del bloc -ningú m’obliga- i per tant puc posar les normes que jo vulgui (hi ha qui diu que les normes són per saltar-les), però no em sembla bé i si no em vaig acovardir amb la “K” en el seu moment, no em rendiré ara per una “Q” de no res...

Podria parlar de la física Quàntica, però a banda que no hi entenc ni un borrall, seria un tema totalment absurd i avorrit. Que ho estudiïn els físics, els químics o qui ho hagi d’estudiar, jo només sé que és una ciència molt útil i molt usada en multitud de temes de medicina, tecnologia electrònica i alguns tan quotidians que ni ens ho imaginem i ja en tinc prou, no tinc cap necessitat d’aprendre o comprendre el seu origen, funcionament o aplicacions.

Física quàntica tatxada!  😌

Ara fa un moment, unes ratlles més amunt, ha sorgit sense pensar-hi, una altra “Q” la quotidianitat que podria lligar (hi ha força punts amb comú) amb la rutina, la “R” potser per la setmana entrant?... però hi ha dues “q” que m’interessen més: la Quantitat i la Qualitat.

Particularment estic molt d’acord amb qui pensa que és més important la qualitat que la quantitat, prefereixo de totes totes una bona qualitat que no pas una gran quantitat, oi tant...!!! està clar però que dependrà molt de què parlem. Si es tracta d’un negoci o de la producció d’una fàbrica, massa sovint es dóna el cas que els amos, els empresaris, moguts pels resultats econòmics, donen prioritat a la quantitat i de la qualitat se’n fa de més i de menys... potser en el seu lloc faria el mateix, ves a saber, tot i que ho dubto bastant perquè m’agraden les coses ben fetes.

En qualsevol cas no parlo només de temes comercials, hi ha altres situacions menys tangibles i per mi molt més importants com podria ser, per exemple, l’amistat... 

En aquest cas sempre, sempre optaré per la qualitat. Avui en dia hi ha gent que sospira per tenir molts “likes” o molt seguidors a les anomenades xarxes socials, com si això suposés automàticament tenir una gran quantitat d’amics i no, no és això... no es pot substituir de cap manera la qualitat d’una bona conversa cara a cara i d’una bona companyia per unes quantes frases escrites que es poden mal interpretar sense saber el to o l’entonació (sempre i quan no hi hagi imatge i so pel mig, tot i així...). Estic d’acord que són eines pràctiques en alguns aspectes -jo mateixa en sóc prou addicta-, però en les relacions personals res es pot comparar amb la força d’una mirada, una bona abraçada, la calidesa d’unes mans amigues o la tendresa d’una carícia... això sí que és Qualitat en Majúscula.

Quo vadis? directe a la “R” de la setmana entrant....  😁😁😁

Hi ha lletres que em provoquen autèntics dilemes i la P n’és una. Tants mots que comencen amb P... i ja no em serveix allò del primer que em ve al cap perquè me’n vénen 10 o 12 de cop.

D’entrada un menú amb alguns petits tocs “psicodèlics” 😄 (en el sentit més lúdic de la paraula)

Pica-pica:

Potes de pop amb tires de pebrot escalivat

Palets de cranc

Llesquetes de pa amb tomàquet i pernil

Peixets arrebossats

Plats principals per triar:

Peus de porc amb espinacs, panses, pinyons i pipes de gira-sol

Perdius en papillotte a la salsa de pebre verd

Pollastre farcit amb prunes acompanyat amb puré de patata i petites pastanagues

Postres:

Macedònia de pinya, préssecs, plàtans, pomes i peres

Pastís de pa de pessic xopat amb patxaran al perfum de pega dolça i voltat de flors de la passió

Bon profit! 😋

I després paraules i més paraules!

La paciència... sempre tan necessària

El perdó... imprescindible per a una vida plena i sobretot una consciència tranquil·la

La por... ens acovardeix, ens espanta, ens paralitza, però també pot ser morbosament atractiva

Les passejades per la platja amb els peus a l’aigua... omplen de pau, reconforten, relaxen

Pensaments... de tota mena: positius i negatius, tristos i alegres, crítics, malèvols, retorçats, nostàlgics, divertits

Papers... escriptors amb la síndrome del full en blanc, quan falla la imaginació

Problemes... cal buscar solucions el més aviat possible

Plors... molt millor les rialles

Passos perduts... passes que no van enlloc. De vegades fent cercles d’inquietud, de dispersió, de dubtes, d’interrogants

Parets pintades amb pintura de color púrpura pàl·lid

Personatges protagonistes de milers d’històries i projectes

Pols de purpurina platejada per a princeses de pel·lícula

I també...

Publicitat. M’agrada la publicitat sobretot si està ben feta i és enginyosa. Vaig llegir una vegada que la publicitat per ser bona havia de tenir 5 “is”: intel·ligent, inesperada, innovadora, inequívoca i insolent (un pèl). No sé qui ho va dir, però trobo que és una definició força encertada.

Petons. Que trist que seria un món sense petons... i quin greu les persones a qui no agrada fer o rebre petons, o que no tenen ningú que els en faci, ni que sigui un cop de tant en tant! Hi pot haver alguna cosa més horrorosa que una mare incapaç de besar els seus fills?

La Pluja. Benèfica en ocasions, catastròfica, mortal altres vegades. I un record, quasi com una imatge cinematogràfica, de l’Índia -de la “meva” estimada Kerala- al jardí de l’hotel tot verd, brillant, una noia amb un sari vermell gronxant-se sota un intens ruixat monsònic, cantant i somrient feliç amarada de pluja per ella sinònim de vida.

Poesia. “Què és la poesia? I tu m’ho preguntes? Poesia ets tu”.... deixant de banda aquesta cursilada d’aquelles del segle passat (que també pot agradar, per què no?), hi ha poesies tan precioses que penso que és una llàstima no llegir-ne més sovint, clar que això em porta a una altra P...

Presses! un dels pitjors mals dels nostres dies... sempre tenim pressa! i quan és que podem aturar-nos una estona per gaudir pausadament d’una bona poesia? si moltes vegades no tenim temps ni per nosaltres mateixos!!!

En fi! Queda demostrat que de “Pes” n’hi ha a punta pala 😂. Això només n’és una petita mostra. Me’n guardaré unes quantes per una altra ocasió.