Hi ha lletres que em provoquen autèntics dilemes i la P n’és una. Tants mots que comencen amb P... i ja no em serveix allò del primer que em ve al cap perquè me’n vénen 10 o 12 de cop.

D’entrada un menú amb alguns petits tocs “psicodèlics” 😄 (en el sentit més lúdic de la paraula)

Pica-pica:

Potes de pop amb tires de pebrot escalivat

Palets de cranc

Llesquetes de pa amb tomàquet i pernil

Peixets arrebossats

Plats principals per triar:

Peus de porc amb espinacs, panses, pinyons i pipes de gira-sol

Perdius en papillotte a la salsa de pebre verd

Pollastre farcit amb prunes acompanyat amb puré de patata i petites pastanagues

Postres:

Macedònia de pinya, préssecs, plàtans, pomes i peres

Pastís de pa de pessic xopat amb patxaran al perfum de pega dolça i voltat de flors de la passió

Bon profit! 😋

I després paraules i més paraules!

La paciència... sempre tan necessària

El perdó... imprescindible per a una vida plena i sobretot una consciència tranquil·la

La por... ens acovardeix, ens espanta, ens paralitza, però també pot ser morbosament atractiva

Les passejades per la platja amb els peus a l’aigua... omplen de pau, reconforten, relaxen

Pensaments... de tota mena: positius i negatius, tristos i alegres, crítics, malèvols, retorçats, nostàlgics, divertits

Papers... escriptors amb la síndrome del full en blanc, quan falla la imaginació

Problemes... cal buscar solucions el més aviat possible

Plors... molt millor les rialles

Passos perduts... passes que no van enlloc. De vegades fent cercles d’inquietud, de dispersió, de dubtes, d’interrogants

Parets pintades amb pintura de color púrpura pàl·lid

Personatges protagonistes de milers d’històries i projectes

Pols de purpurina platejada per a princeses de pel·lícula

I també...

Publicitat. M’agrada la publicitat sobretot si està ben feta i és enginyosa. Vaig llegir una vegada que la publicitat per ser bona havia de tenir 5 “is”: intel·ligent, inesperada, innovadora, inequívoca i insolent (un pèl). No sé qui ho va dir, però trobo que és una definició força encertada.

Petons. Que trist que seria un món sense petons... i quin greu les persones a qui no agrada fer o rebre petons, o que no tenen ningú que els en faci, ni que sigui un cop de tant en tant! Hi pot haver alguna cosa més horrorosa que una mare incapaç de besar els seus fills?

La Pluja. Benèfica en ocasions, catastròfica, mortal altres vegades. I un record, quasi com una imatge cinematogràfica, de l’Índia -de la “meva” estimada Kerala- al jardí de l’hotel tot verd, brillant, una noia amb un sari vermell gronxant-se sota un intens ruixat monsònic, cantant i somrient feliç amarada de pluja per ella sinònim de vida.

Poesia. “Què és la poesia? I tu m’ho preguntes? Poesia ets tu”.... deixant de banda aquesta cursilada d’aquelles del segle passat (que també pot agradar, per què no?), hi ha poesies tan precioses que penso que és una llàstima no llegir-ne més sovint, clar que això em porta a una altra P...

Presses! un dels pitjors mals dels nostres dies... sempre tenim pressa! i quan és que podem aturar-nos una estona per gaudir pausadament d’una bona poesia? si moltes vegades no tenim temps ni per nosaltres mateixos!!!

En fi! Queda demostrat que de “Pes” n’hi ha a punta pala 😂. Això només n’és una petita mostra. Me’n guardaré unes quantes per una altra ocasió.