diumenge, 6 de maig del 2018


Com aquell que no vol la cosa, ja he fet mig abecedari i avui “toca” la N.

Fa unes setmanes parlava del molt que m’agradaria tenir un interruptor per apagar els pensaments i em pregunto, no seria bo poder aparcar els Nervis una estona? i qui diu els nervis diu els seus parents la impaciència i la irritabilitat.

Maleïts nervis!!! com poden arribar a amargar-nos la vida! la quantitat de mals moments que passem per culpa d’ells, bé en realitat per culpa nostra, no ens enganyem.

Se m’acut que només hi ha una classe de nervis positius o “bons” i són els de la il·lusió. La il·lusió d’una cita d’aquelles de les papallones a l’estómac i de “què em poso?”, de fer alguna cosa per assolir un repte difícil, la joia de retrobar algú -família o amic- després de molts anys de separació “haurà canviat”?, les ganes d’un viatge a llocs nous -nervis barrejats amb un pèl de temor pel desconegut-, obrir un regal i a nivell familiar casaments o l’arribada d’un fill.

Pel que fa a la resta de nervis negatius, que ens fan malviure i que en general no serveixen absolutament de res, no seria fantàstic poder prémer un botó i deixar-los... com es diu? en “standby”, o sigui en repòs o millor encara eliminar-los sense més?

Si ens aturem a pensar-ho fredament i racionalment, què en traiem de posar-nos nerviosos i angoixar-nos per coses que no és al nostre abast poder solucionar? només passar unes hores horroroses i en la majoria de casos, i això és el pitjor, culpabilitzar i fer pagar el nostre malestar als qui tenim a prop i que sovint o no hi tenen res a veure o com nosaltres mateixos no poden canviar els fets. I si a sobre et diuen “calma’t, no et posis nerviós o nerviosa, que no veus que així no s’arregla res?”..... aleshores sí que hi pot haver un daltabaix i un desbordament de la tensió acumulada. Discussions i crits per acabar-ho d’adobar.

Com sempre la teoria és molt maca i tots la sabem, però d’això a posar-la en pràctica n’hi va un bon tros. És difícil tenir la paciència o la sang freda per aturar-se, respirar a fons i comptar fins a 10 o fins a 100 quan algun esdeveniment ens sobrepassa ja sigui per por i infundats pressentiments alarmistes: “li haurà passat alguna cosa”?, “un accident”?, “una desgràcia”?, per impaciència: “tan tard que se m’ha fet i aquest que tinc davant a la cua, anar perdent el temps amb mil preguntes estúpides” o per incomoditat: “quan acabarà d’explicar-me batalletes amb la pressa que tinc”?... en aquestes ocasions el rellotge es converteix en un enemic i els minuts s’escolen tan lentament -“encara no arriba”?- o al contrari, tan de pressa -“no hi serem a temps”!- que l’aparició dels nervis és automàtica i proporcional al temps que va passant.

A mi particularment una de les coses que em posen molt nerviosa i de mal humor són els petits imprevistos del dia a dia (quina tonteria, oi?) com quan se’m trenca o s’espatlla algun estri, o quan cau quelcom a terra ho recullo i em torna a caure (ja veus!! val a dir que també hi ha dies que un està més irritable que altres), quan busco quelcom que no és on hauria de ser -o que jo em pensava que hauria de ser- i no surt i regiro calaixos i armaris i no hi ha manera de trobar-ho... llavors ve la impaciència i després els nervis, o és al revés? tant se val, són cosins germans!

En fi! reconec que tot això són foteses però de vegades ho porto molt malament. Em cal tenir més corretja! a veure si practico la teoria i quan arribin els nervis sóc capaç de fer una bona glopada d’aire i... “OMMM”... calma i tranquil·litat. 😄😄

6 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb tu Mercè.
    Però jo hi afegiria que les preocupacions són una "font" de nervis, però per combatre-les cal tenir en compte el que deia en Sòcrates (em sembla que ho va dir ell): si tens un problema, no et preocupis, perquè si té solució ja la trobaràs, i si no té solució, per què t'has de preocupar? No hi perdis el temps i per tant tampoc et preocupis... Aprofita el temps.
    Salut i tranquilitat...

    ResponElimina
  2. Ben cert....!!!!!
    Per què no ho tenim més en compte? no és fàcil 😊

    ResponElimina
  3. Ai ! Ela nervis ! A mi em fan perdre fins i tot la salut ! I això que els nervis "dolents" com dius tu no només no solucionen res sinó que fan mal. Són producte de l'estrés? de les petites però amoïnoses preocupacions quotidianes? o són, també, una conseqüència del caràcter de cadascú ? Perquè hi ha persones més tranquil.les que no es posen nervioses més que quan la cosa és molt gran i els supera i altres que viuen en un estat de nervis permanent.
    I la pregunta del milió és : s'hi pot fer alguna cosa ? Efeciva, vull dir. La til.la pot ajudar en un moment donat.. la resta és cosa de voluntat ??? Doncs algunes de les "nervioses permanents" ho tenim ben malament !

    ResponElimina
  4. És cert que el caràcter de cadascú també influeix, però no tinc tan clar que hi hagi persones més tranquil.les, que segur, sinó persones que no ho demostren i com es diu, la processó va per dins... molt mala cosa també! segons com potser és millor esbravar-se.
    Pel que fa a la pregunta del milió, malauradament, no tinc cap resposta bona 🙁 imagino que caldria fer un curs d'autocontrol i molta paciència!!!!
    OMMMMM.....!!!!!

    ResponElimina
  5. Hi han tota mena de nervis, també qui ho demostra i qui no ... això en la part negativa que no ens fa gens de be a nivell salut. En el cas positiu la veritat es que dona una mena speed que en certa manera dona vitalitat el problema es quan arriba la baixada.
    Em sembla que amb els nervis ho tenim malament els que en som de mena, a menys que t'apuntis a ioga, relaxaxió o aprenguis a controlarlos pasan de nervis negatius a positius ...
    un altre remei es una copeta de cava ... les bombolles sempre alegren las penas !

    ResponElimina
  6. M'agrada aquest remei 😊😊😊 efectiu no sé si ho deu ser, però com bé dius alegra les penes!
    M'ho apunto!

    ResponElimina