Sí, sí.... per mi caos és sinònim de Delhi o Delhi és sinònim de caos! Tanco els ulls i veig aquelles riuades de gent i un trànsit atapeït a més no poder. He estat en unes quantes ciutats i moltes plenes a vessar de persones i de cotxes, però per mi, de les que conec, cap de tan caòtica com Delhi. 

Pensant-hi he recuperat un escrit que vaig fer en una de les darreres anades a l’Índia, es tracta d’un viatge en moto per la gran ciutat i ho vaig viure així:

“Sabeu què és estar enmig d’una immensa aglomeració de vehicles, rodejats per totes bandes per cotxes, altres motos, homes, dones, criatures i vells caminant amunt i avall, rickshaws (els tricicles-taxi) carregats amb un número impossible de persones, bicicletes, autobusos i camions i de tant en tant algun cavall tibant d’un carro? impressiona de veritat!!! però a mi el que més em meravella i m’admira és veure l’habilitat i seguretat en què es mou la gent (deu ser la pràctica). Tothom troba el seu pas i un forat per enquibir-s’hi. El 99% de les vegades juraries que la carrosseria o les rodes es tocaran, però sorprenentment i increïblement ni tan sols es freguen, potser només hi ha un parell de centímetres de distància, però tots segueixen endavant com si res, això sí! acompanyats en tot moment per la sorollosa banda sonora dels clàxons que no paren ni un minut... a veure qui pot més!!

Ah! i m’oblidava d’elles.... les reines del país.... les vaques!!! sempre i a tot arreu al bell mig del pas, impassibles, impertorbables... tant li fa que estiguin en un carrer en plena ciutat de Delhi, en una carretera o a la plaça del poble.... elles caminen o jeuen, indiferents al brogit com si estiguessin soles al món, plenament conscients del seu privilegi d’éssers sagrats i els pobres mortals en cotxe, moto, rickshaw, bicicleta o a peu fent una autèntica gimcana per poder-les esquivar sense tocar-les!” Com diuen ells “Incredible India”!!!

I després el millor de tot era marxar d’allà, de la contaminació, dels sorolls i del caos i baixar al sud, a la meva estimada Kerala on tot és pau, relax i tranquil.litat. Quin contrast!

Decididament estic enyorada. Tant de temps i tants records! sembla que faci una eternitat des de l’última vegada.... potser encara hi podré tornar. Qui ho sap.

Segueixo amb la D? aquesta vegada la primera paraula que se m’ha acudit ha estat dibuix... dibuix??? I ara! dibuix? per què? Ni idea. Hi pensaré per la setmana que ve.