Quins camins més misteriosos i inexplicables que té la ment. Em pregunto què em va dur a pensar en el dibuix per representar la lletra D. Per què el dibuix, si no és una cosa que m’apassioni? entenem-nos, m’agrada molt veure un dibuix ben fet, estètic i envejo la gent (el fill d’uns amics sense anar més lluny) que amb quatre ratlles o quatre pinzellades és capaç de crear bellesa, però jo no hi he tingut mai gens de traça i potser és una mancança que m’afecta sense saber-ho i és per aquest motiu que el subconscient em va suggerir la paraula 😊.... ben segur que deu ser això!

Bromes a banda i tornant als camins de la ment, per què de vegades et lleves al matí amb una cançó enganxada al cervell que vas taral.lejant tot el dia sense aturador? d’on ha sortit quan potser feia mesos o anys que no l’escoltaves? no sé si algun psicòleg ha estudiat el tema, probablement, però a mi em fascina aquesta part del cos humà que té vida pròpia i que va al seu aire. Sovint penso que m’agradaria tenir un interruptor per, en algunes ocasions, poder apagar els pensaments.

De fet m’inspira molt més la segona paraula que se’m va acudir: detalls! Aquest sí que és un mot suggeridor....

Que bonics són els detalls! els petits grans detalls que fan que la vida es converteixi tot d’una en quelcom meravellós. Moltes vegades són menudències, cosetes insignificants, que si anem atrafegats o capficats ens poden passar desapercebudes: un somriure, l’esguard embadalit i sorprès d’una criatura davant d’alguna novetat a la seva curta vida, sentir la tebior del sol d’hivern, també pot ser una flor enmig de la grisor de la ciutat o caminar descalç per la platja amb les onades que et van amanyagant els peus, l’olor de la terra mullada després d’un ruixat, els xisclets de les orenetes a la primavera, un glop de vi o de cervesa o d’aigua fresca, l’aroma del cafè acabat de fer o del pa sortint del forn, una música que et porta records, una abraçada sense paraules o una trucada: ei! què fas? va tot bé?..... i així tantes i tantes sensacions..... però totes, sempre, amb el mateix resultat: t'omplen el cor de benestar.

I si parlem de detalls materials, quina alegria quan fas un regal i veus que l’has encertat de ple perquè la lluïssor dels ulls i un somriure feliç t’ho confirmen. Han valgut la pena les estones que has passat intentant posar-te en el seu lloc per poder esbrinar quina cosa el o la sorprendrà i li farà il.lusió. No sempre és possible però quan ho aconsegueixes és molt gratificant.... paraula!

Per la setmana entrant la lletra E i la paraula excuses!!!!