Ui la “Q”.... complicat el tema!!! i si la passo de llarg? ja sé que sóc la mestressa del bloc -ningú m’obliga- i per tant puc posar les normes que jo vulgui (hi ha qui diu que les normes són per saltar-les), però no em sembla bé i si no em vaig acovardir amb la “K” en el seu moment, no em rendiré ara per una “Q” de no res...

Podria parlar de la física Quàntica, però a banda que no hi entenc ni un borrall, seria un tema totalment absurd i avorrit. Que ho estudiïn els físics, els químics o qui ho hagi d’estudiar, jo només sé que és una ciència molt útil i molt usada en multitud de temes de medicina, tecnologia electrònica i alguns tan quotidians que ni ens ho imaginem i ja en tinc prou, no tinc cap necessitat d’aprendre o comprendre el seu origen, funcionament o aplicacions.

Física quàntica tatxada!  😌

Ara fa un moment, unes ratlles més amunt, ha sorgit sense pensar-hi, una altra “Q” la quotidianitat que podria lligar (hi ha força punts amb comú) amb la rutina, la “R” potser per la setmana entrant?... però hi ha dues “q” que m’interessen més: la Quantitat i la Qualitat.

Particularment estic molt d’acord amb qui pensa que és més important la qualitat que la quantitat, prefereixo de totes totes una bona qualitat que no pas una gran quantitat, oi tant...!!! està clar però que dependrà molt de què parlem. Si es tracta d’un negoci o de la producció d’una fàbrica, massa sovint es dóna el cas que els amos, els empresaris, moguts pels resultats econòmics, donen prioritat a la quantitat i de la qualitat se’n fa de més i de menys... potser en el seu lloc faria el mateix, ves a saber, tot i que ho dubto bastant perquè m’agraden les coses ben fetes.

En qualsevol cas no parlo només de temes comercials, hi ha altres situacions menys tangibles i per mi molt més importants com podria ser, per exemple, l’amistat... 

En aquest cas sempre, sempre optaré per la qualitat. Avui en dia hi ha gent que sospira per tenir molts “likes” o molt seguidors a les anomenades xarxes socials, com si això suposés automàticament tenir una gran quantitat d’amics i no, no és això... no es pot substituir de cap manera la qualitat d’una bona conversa cara a cara i d’una bona companyia per unes quantes frases escrites que es poden mal interpretar sense saber el to o l’entonació (sempre i quan no hi hagi imatge i so pel mig, tot i així...). Estic d’acord que són eines pràctiques en alguns aspectes -jo mateixa en sóc prou addicta-, però en les relacions personals res es pot comparar amb la força d’una mirada, una bona abraçada, la calidesa d’unes mans amigues o la tendresa d’una carícia... això sí que és Qualitat en Majúscula.

Quo vadis? directe a la “R” de la setmana entrant....  😁😁😁