L'humor.... tan necessari  i tan insuficient!

Diuen que els humans som els únics que tenim la capacitat de riure i també diuen que és una gran i positiva influència per la bona salut i crec que és ben cert. Que potser no ens sentim millor després d'una bona sessió de rialles? no s'activa l'optimisme i s'alleugen les tensions?

Vaig veure fa un temps un vídeo d'un fotògraf que havia fet dues fotos a la mateixa persona, una amb posat seriós i l'altra rient i el canvi era senzillament espectacular! De fet només cal fer la prova davant d'un mirall...

Hi ha persones que tenen gràcia, són ocurrents, tenen xispa i, en general, ens fan riure mentre que la resta ens hem d'acontentar amb això... riure els acudits dels graciosos :-)  Val a dir però que hi ha tantes menes d'humor com de sentit de l'humor i és divertit veure com la mateixa broma fa tronxar de riure a algú mentre que d'altres fan una mena de rialleta forçada i pensen o diuen "quina poca-soltada". És sabut igualment que la varietat humana és pràcticament infinita, quasi com llocs diferents hi ha al món i una pallassada que és molt còmica, posem per cas a Roma, no és gens compresa a la Xina, i es queden tots amb cara de pòquer.

Entre els meus "humors" preferits, diria que el que guanya és l'absurd dels germans Marx o dels Monty Python (aquests amb tocs d'ironia anglesa), i dels nostrats, el Gila (amb el seu "es el enemigo?") el recordat Eugenio ("lo saben aquel") i l'enginy del Toni Soler o l'Andreu Buenafuente. M'agrada l'humor intel·ligent. A l'altra banda hi hauria l'humor groller, sarcàstic amb intenció de ferir, corrosiu o caspós... ara bé, el que em fa riure amb ganes són les sortides ingènues de la mainadeta i la gràcia que els fa, en una etapa concreta, parlar de pets, de culs i de caques!!!!

Temes curiosos: les modes (el cas de Lepe o d'algun personatge concret), els colors (humor blanc, negre, verd, groc....), els "tabú" a èpoques -sembla que hi estem tornant- (sexe, política, religió, políticament incorrectes) i la rialla que ens provoquen les petites "desgràcies" dels que ens envolten: relliscades, caigudes, ensopegades, ficades de pota..... seria un humor una mica pervers?

En qualsevol cas el més sa de tot és riure's d'un mateix, però això és una habilitat no gaire fàcil i tampoc és a l'abast de tothom fer-ho sense caure en el ridícul.

I fins aquí aquestes petites pinzellades sobre l'humor, amb "H".

P.D. Seguríssim que tinc fotos que il·lustren millor el tema d'avui, però sempre he tingut un afecte especial per aquest sorneguer avi anglès que està de tornada de tot..