Quan vaig començar a pensar en la “I” (de moment vaig seguint l’abecedari) immediatament se’m van acudir infinitat de paraules. Els culpables són els prefixos “in” i “im” (que tot sigui dit no m’agraden gaire perquè això de convertir en negatiu el significat de la majoria dels mots als quals s’adjunten..... lleig...!) i veient que cada vegada em venien al cap més i més paraules, he tingut la idea (brillant idea!) de, amb una mica d’imaginació i improvisació, escriure un relat i incloure-hi tantes “is” com fos possible.... al final me n’han sortit dos, força estranys i un xic surrealistes, però m’ho he passat bé! Un petit 'divertimento'  :-)

MINI RELAT 1

El que va veure era inquietant i al mateix temps inexplicable. Era increïble que aquella colla d’impresentables es mostressin impertèrrits i totalment indiferents al que havia succeït. Irritat davant de tanta impertinència, es va enfrontar al que semblava el líder.

~         No siguis idiota!, li va etzibar impacient.

~         No veus que és impossible ser imparcial davant d’aquesta catàstrofe?

El va impressionar la impassibilitat d’aquell impostor que no va implorar clemència en cap moment. Sabia que tot plegat havia estat un error imperdonable.

Va pensar que el més intel·ligent seria no donar-hi importància, fer-ho equivaldria a generar una inestabilitat innecessària, però li repugnava la idea de que aquells imbècils quedessin impunes.

Es va sentir impotent i va constatar amb tristesa que tot havia estat inútil.

MINI RELAT 2

Ella és inabastable i ell ho sap. No és cap ingenu. Com pot ell un ignorant indigent inadaptat, inculte i irreverent, un ningú! aspirar ni tan sols a un esguard d’ella que és una de les icones de la bellesa i de l’elegància? És inimaginable. Impossible.

Però ell no pot oblidar aquell moment inesborrable quan ella insospitadament va irrompre a la sala del judici... la va mirar i es va fer petit, petit... se sentia com un ínfim insecte perdut al bell mig d’aquella immensa i inhòspita habitació. Es va avergonyir de la seva indumentària infecta i del tot inadequada, mentre el seu cap donava voltes incansablement. D’on havia sortit aquella deessa? Què hi feia allà? Què tenia a veure amb el seu cas? Tot plegat era insòlit però aviat es va aclarir el malentès. A ella l'havien d'interrogar per un incident irrellevant que res tenia a veure amb els càrrecs contra ell que eren d’una altra índole i sense cap interès.

D’ençà d’aquell dia la seva vida ha esdevingut incerta, imprevisible, buida, ... ell que és tan impetuós pot quedar-se immòbil en un indret a la intempèrie per un moment impagable i altament insuficient, i només fa que inventar-se mil itineraris per tal de poder-la veure de lluny ni que sigui uns segons. El seu desig és insaciable i és conscient del seu comportament immadur però té la certesa que només la mort podrà interrompre aquest enamorament boig i que ella mai no ho sabrà.

TOTAL :  72 paraules que en realitat són 70 perquè n'hi ha dues de repetides....