I ja he arribat a la k.

D’entrada la gran majoria de “kas” o bé són cognoms : Kelly (Grace o Gene), Kafka, Kypling, Kennedy, Kandinski, Kurosawa, Elia Kazan, Buster Keaton, els dos jugadors d’escacs -Karpov i Kasparov-, els dos King -Martin Luther i B.B.-, dos futbolistes -Kubala i Koeman-, etc, etc., muntanyes : el Kilimanjaro, el Mount Kenia o el K2 i ciutats o països : Kabul, Karachi, Kosovo, Kirgizistan, Kuwait, Kyoto, Kansas, Kurdistan, Kazakhstan, la meva estimada Kerala.....

També podria parlar del Ku-Kux-Klan i el fanatisme de les idees, però francament no em ve gens de gust i molt menys tal com estan les coses a casa nostra.

Com a mots comuns hi ha unes quantes possibilitats : kilos i kilòmetres, kiwis, el Kama-Sutra (!!!), els kleenex, la Kodak, el Kremlin, el karate, els kumbaià, el karaoke, el karma, els kamikaze o els kàisers, el kirieleison o el K.O..... cap d’aquestes paraules m’inspirava i ja començava a pensar en la possibilitat de passar a la L, quan m’ha vingut al cap una curiosa anècdota que em va succeir a Katmandú, la capital del Nepal.

Katmandú és un lloc molt especial ple de persones amables i amb grans temples i palaus budistes (malauradament molt malmès tot després del terratrèmol del 2015).

Quan vam arribar a l’hotel i ens vam haver instal·lat teníem una estona lliure fins a l’hora de sopar i vaig anar a fer una volta. Un primer cop d’ull a alguna de les moltes atraccions turístiques que visitaríem l’endemà. En aquesta passejada d’aproximació vaig veure la plaça que hi ha al centre, la Durbar Square, amb un no parar de gent amunt i avall i, com a la veïna Índia, dones amb vestits acolorits i també la impressionant Stupa budista de Boudhanath. Vaig quedar bocabadada... quina meravella!

Amb el cap i els ulls plens d’imatges tornava xino-xano cap a l’hotel quan s’em va posar al costat un noiet amb les típiques preguntes: com et dius, d’on ets, què fas.... fins aquí tot normal (són molts els nens i nenes que interpel·len els turistes per fer pràctiques d’anglès) però aleshores va venir la sorpresa -devia tenir uns 10 o 12 anys, cabell castany i ulls foscos, grossos, intel·ligents- es para i tot seriós em diu: sé totes les capitals del món! pregunta, pregunta.... somrient li vaig seguir el joc i a fe de Déu que no en va fallar ni una, per difícil que fos! la feina era meva per trobar països exòtics o llunyans i ell que ho contestava tot sense el més mínim dubte! Increïble. Tants anys que han passat (14) i encara sembla que el vegi. Va ser una trobada molt especial, jo desconcertada i captivada i ell cofoi i plenament satisfet de poder lluir els seus coneixements. Li vaig voler donar alguna rúpia, que no m’havia demanat, i em va dir que no, que ell només volia parlar amb mi una estoneta (i de passada deixar-me de pasta de moniato, tot sigui dit.... 😀😀😀😀). 

Petits fets com aquest són una de les millors recompenses que t'ofereix viatjar. Això sí s'ha de fer no com a turista a qui només li interessa la postaleta, sinó com a viatger amb humilitat, amb ganes d'aprendre i sobretot amb els ulls, cor i ment ben oberts i receptius. Si es fa així sempre es trobarà alguna història deliciosa per omplir la maleta de tornada amb records inesborrables.

Stupa budista de Boudhanath 

Plaça Durbar