Joventut “divino tesoro”, que diuen.... (es veu que això ve d’una poesia del Rubén Darío.... ves per on!! la de coses que aprenc amb aquest bloc.😊)

Estic rodejada de joventut al meu replà. Al costat la Irene de 90 anys i enfront el Vidal i la Mari de 94 i 92 respectivament. Sort que a l’altra porta hi ha la simpàtica i jove! noia colombiana que com a bona sud-americana es diu Mónica Merced (sí, Merced amb d final) i sort també que la vellesa -igual que la joventut- no s’encomana! ara el que sí que s’encomana és l’actitud... es poden tenir molts anys d’edat i en canvi un esperit jove i al contrari podem trobar joves-vells que semblen iaios.

Estaria bé, si fos possible, prendre’s la vida amb filosofia i bon humor, d’aquesta manera es podria allargar la joventut molts anys. Passa, prou que ho sé!, que això és molt fàcil de dir però quan venen maldecaps, daltabaixos i sotragades, qui és el guapo que es manté serè i no s’ensorra?

He començat dient “joventut, divino tesoro” i la veritat és que no tinc gaire clar que la joventut sigui una edat meravellosa, crec que això del “divino tesoro” (a banda d’una mica xaró, pel meu gust) és l’enyor d’una etapa idealitzada pels 'romàntics' del segle XIX, que pot ser també una època difícil i decebedora. Sí, és cert, en general quan ets jove tens empenta i sembla que t’hagis de menjar el món... projectes, anhels, ideals, esperances, però també comencen les petites o grans frustracions i molts somnis que es trenquen dolorosament. Poc a poc se’t va enfosquint el cor i vas perdent aquells riures esbojarrats i sovint sense motiu i la joventut es va apagant i aquella part més lúdica i un xic inconscient dóna pas a la maduresa. Ja es mesuren les paraules i els fets i quan es perd l’espontaneïtat i el fer les coses impulsivament, saps que t’estàs fent gran. Adéu joventut.

De fet cada cicle de la vida té coses positives i d’altres que ho són poc o gens i segurament és aquí on rau la saviesa, en saber acceptar allò que et va deparant el destí, bo i dolent, tant li fa si ets jove com si ets vell.

Per cert... un altre petit 'divertimento'! 😂😂😂😂

És molt gran la joia dels joglars japonesos jubilats quan al juny juguen amb el jaguar al jardí d’en Jordi Jubany. Després omplen els joiers amb jacints i jeuen feliços al costat del jardiner sobre un jaç fet de joncs. (16....!!!!)