Aprofito la “G” per donar les gràcies.

Si em remunto en el temps, els primers als qui hauria de donar les gràcies serien els meus pares... sense ells, evidentment, jo no existiria!, a la meva germana... crec que per ella i per una temporada curta, vaig ser una mica com la seva joguina, la germaneta petita a qui mimar, al meu germà... que tot i ser més gran i gens propens a jugar amb mi -ell tenia la seva colla de xicots amics i una marreca com jo no hi tenia cabuda- em va salvar la vida, (jo així ho vaig viure) en dues ocasions que recordo perfectament: una en forma d’una gran onada que m’arrossegava cap a dintre el mar i l’altra amb l’aparença d’un escorpí amenaçador amb el seu agulló verinós i grossíssim (vist amb ulls d’una patufa de 5 o 6 anys) ben disposat a picar-me...

Caldria agrair també a tantes persones que han passat per la meva vida: amistats, companys de feina o de gresca, mestres, la gent de l’agrupament, amors.... en alguns casos contactes de curta durada, efímers i d’altres permanents, dels que deixen petja... però tots m’han aportat alguna cosa i han contribuït en bona part a ser el que sóc avui. Fins i tot si algú, alguna vegada, volent o sense voler, em va fer mal, segur que també va afegir el seu granet de sorra a la meva educació. Hi ha de tot, aspectes positius i negatius.

Un agraïment especial a la bona amiga que em va engrescar a emprendre l’aventura d’aquest bloc. Va ser una idea genial que m’està ajudant més del que ella es pensa.

I també, com no!! als amics fidels, als de quasi tota la vida. No molts però valuosos, importantíssims. Ells han estat sempre al meu costat en els moments bons però també en els dolents, compartint amb mi plors i rialles. Això, en dono fe, no té preu i és un dels millors regals de la vida.

En qualsevol cas considero que sempre hi ha motius per donar les gràcies i persones a qui estar agraïts. Segurament que el món seria un xic més bonic si en lloc de covar rancúnies ens dediquéssim a valorar les coses bones que tenim. Pensem-hi.

Aquest final trobo que m’ha sortit una mica pseudo filosòfic.... filosofia barata, d’estar per casa! però mira... va com va això! depèn de la inspiració!