Ja són aquí!!, els dubtes, els pensaments contradictoris, els “menja-cocos”....: “mira que posar-te a fer un bloc!”, “en què pensaves?”, “quina tonteria”, “ara que tothom es veu en cor de dir-hi la seva”.... però anem a pams! això no és un canal d’opinió, ni pretenc convèncer a ningú de res! és un tema meu i només es tracta d’escriure i de passar al paper (en aquest cas a la pantalla) pensaments que em venen al cap... no n’hi ha per tant! no serà que ja busques excuses per abandonar? vinga! deixa’t de monsergues i segueix una nova setmana.

Sovint m’admiro de la quantitat de coses, de petites coses, que es poden percebre només sortint al carrer, sobretot si tens una actitud oberta i observes al teu voltant... hi ha de tot: avui he vist una noia amb un vistós i divertit cabell taronja i lila, sí, sí, taronja i lila i ben cofoia que anava, una altra que passejava sis gossos!!!! un avi que renyava al seu gosset, potser tan vell com ell, perquè no feia pipi prou depressa.... gent que parla sola (no només els que van amb el telèfon posat), divertit veure en ple hivern gent amb samarreta de màniga curta o de tirants i gent que només treu el nas del darrera l’abric, bufanda i gorra, gent que va amb pas ferm i mirada decidida i d’altres que semblen autòmates, els que surten a fumar al carrer per consumir la dosi diària de nicotina o tan sols per “escaquejar-se” una estoneta de la feina, n’hi ha que riuen i n’hi ha que corruguen les celles, apreten els llavis i van per la vida enfadats o amargats... qui sap! potser tenen algun problema greu! I segur que sempre trobes algun sense-sostre que vagareja pels carrers arrosegant les seves minses pertinences en un carretó de súper... tantes persones tants móns!

També és curiós i un xic trist (almenys per mi) veure que ràpid va tot actualment que passes per un lloc on hi havia, posem per cas, un colmado i ara hi ha un bar o un forn, moltes vegades de xinesos o bé un mini-market de pakistanesos, o veus que estan enderrocant un edifici i no ets capaç de recordar què hi havia abans.... per això m’agrada i em consola veure botigues o establiments d’aquells de tota la vida, que segueixen en peu sobrevisquent a les cadenes modernes -ja siguin de menjar com de moda- que estan creixent arreu com bolets... (això dels bolets si ha plogut!)

Per cert, si seguís la hipotètica relació alfabètica, aquesta setmana tocaria la B i el primer que se m’acut és la B de bondat... una virtut força passada de moda i també força escassa avui en dia! però aquest és un tema per una altra setmana.