Per avui havia pensat en la R de records -que no de rècords!!- però se m’acut que tot i que hi ha records meravellosos de moments feliços d’aquells que no voldries oblidar mai (també n’hi ha de dolorosos que voldries oblidar i no pots), no deixa que el fet de recordar és un exercici nostàlgic d’enyor d’un passat que ja no ha de tornar. Ei! i no vull pas dir amb això que recordar sigui dolent, no... però potser no cal rabejar-s’hi gaire ni dedicar-hi un temps excessiu, millor concentrar-se en el present o pensar en projectes de futur.

Per tant i malgrat que aquesta també és una lletra amb moltíssimes possibilitats, em decantaré per la Rutina que va sortir la setmana passada.

Segur que la rutina té força adeptes. Que és una cosa avorrida? Sí, per descomptat, però també pot ser agradable no haver-te de preocupar de planificar cada dia... quan et lleves ja saps què has de fer i a molta gent aquesta monotonia els aporta una sensació de seguretat. La incertesa genera inquietud.

Aquí ens podem trobar amb persones aventureres que odien tot allò que és trivial i repetitiu i somnien en veure món procurant anar a llocs nous cada vegada i que el que més anhelen és que cada dia sigui diferent de l’anterior.

I a l’altra banda hi hauria aquells als qui una vida programada i rutinària els dóna una gran tranquil·litat... res d’ensurts ni imprevistos! sempre igual, seguint un patró ben dissenyat i sense variacions!

Tot depèn del caràcter de cadascú.

Potser, com acostuma a passar sovint, el millor és un terme mig: viure més o menys ordenadament amb alguns tocs inesperats de tant en tant, com una mica de sal, pebre i espècies en un menjar poc saborós...

Haig de reconèixer que a mi allò que s'escapa del dia a dia m’atabala una mica sobretot, és clar!, els temes greus que no puc controlar o un daltabaix que comporta caos i desordre, fins i tot si m’apures les petites alteracions quotidianes i, en general, prefereixo la comoditat d’una inèrcia establerta. Passa que també m’agraden les sorpreses - bones, eh?😉- inusuals... llavors no em fa res canviar els plans i oblidar les previsions.

I tot això lliga perfectament amb la meva afició als viatges. Una de les coses que he après viatjant, i més quan vaig pel meu compte, és que no hi ha lloc per la rutina i que si vols passar-t’ho bé, has de ser capaç d’adaptar-te a les circumstàncies que van sorgint, perquè o ho fas així o tornaràs decebut, cansat i amargat. Ben segur!